top of page

 

 

Les construccions populars de pedra seca a la Vilella Alta

​

L’etapa o període històric de la Vilella Alta que estigué sota domini cartoixà es prou llarg: sis segles. Es tracta sens dubte d’un període importantíssim ja que a traves d’aquests segles, s’aniran desenvolupant diverses manifestacions culturals. Entenem per cultura, a qualsevol manifestació derivada d’una adaptació de les persones al medi i a les circumstancies que les envolten. Aquest concepte antropològic defineix la cultura d’una manera plural i oberta, donat que qualsevol activitat de les dones i els homes, encaminada a obtenir un benefici o profit per la seva pròpia vida utilitzant els medis que ens envolten i dels que en podem fer servei, es pot considerar com una activitat cultural. Creiem que les construccions en pedra seca (barraques, marges, forns, enjubs, arneres...), son un reflex de la cultura popular i de l’adaptació de les persones al medi natural. Per tant, ha de ser considerat com a patrimoni cultural, arquitectònic i artístic.

​

Generalment es tendeix a datar aquestes construccions entre el segle XVIII, i la segona meitat del segle XIX. No obstant això, cal recordar que la tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria, i és habitual documentar la seva existència a tota la conca mediterrània. Per norma general, la tècnica de les construccions en pedra seca es caracteritza per l’ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Igualment, la pedra és utilitzada sense treballar, i tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com per exemple pot ser el cas d’una cantonera o d’una llinda.

​

A la zona del Priorat i més concretament en el terme de la Vilella Alta, la pedra seca va anar  lligada sense cap mena de dubte al món rural. O dit d’un altra manera, a les activitats productives relacionades amb la vinya, l’olivera i la producció de mel, però també amb d’altres tasques com per exemple, la producció de calç, l’emmagatzemen d’aigües pluvials... Igualment cal recordar com diu Freixa i Bosch [2011], la importància del creixement de la població a partir del segle XVII arreu de Catalunya i la practica habitual d’artigar els terrenys comunals. Artigar significa eliminar el bosc i la malesa per transformar-ho en terres de conreu però també suposava l’apropiació per part del pagès del tros de comunal treballat. Aquesta practica, es dugué a terme també a la Vilella Alta, ja que queda evidenciada en la seva toponímia “Les Artigues”. El fet d’artigar junt amb la llunyania del nucli urbà, significà que als pagesos no els hi quedà altre remei que construir aixoplucs i d’altres construccions, aprofitant el que el medi natural els hi proporcionava per poder dur a terme el seu treball.

 

Des de l’arribada de la fil·loxera a la ultima dècada del segle XIX, tant la comarca com la Vilella Alta, patí una important recessió demogràfica. Tot allò que els prioratins alçaren pedra sobre pedra, malauradament ha anat caient. Així, veiem com la Natura va recuperant poc a poc però imparable, tot allò que els nostres avantpassats havien anat guanyant-li amb el suor i el feixuc treball de les seves pròpies mans. I tant mateix, tot aquest procés, comporta que el nostre paisatge cultural / rural estigui condemnat a desaparèixer. El nostre objectiu immediat és dons, catalogar i inventariar aquest patrimoni cultural que ens envolta.

​

No obstant això, cal recordar que en el transcurs de l’any 2008, el Parc Natural de la Serra del Montsant dugué a terme un inventari dels Béns d’Interès Patrimonial, el qual no contempla ni gens menys, totes les construccions de pedra seca que existeixen al terme municipal. Això es deu en principi, a que una part prou important del terme municipal no entra dintre dels limitis del Parc. Però també, i per motius que a hores d’ara desconeixem, no es realitzà un inventari exhaustiu, per tant, queden pendents d’inventariar una quantitat prou important de construccions populars, a banda i banda dels límits del Parc.

​

El fet de confeccionar un inventari / catàleg, de les construccions en pedra seca al terme de la Vilella Alta, s’entén com a punt de partida per la preservació del patrimoni. Per tant, creiem que es necessari esbrinar el nombre de construccions que hi ha en el nostre espai físic, i fer igualment una valoració de l’estat i de les seves peculiaritats o particularitats. Es per aquest motiu que proposem una sèrie d'investigacions a diferents nivells, que permetin recollir la major part dels aspectes d'aquest fenomen cultural tradicional, i que podem dir a hores d’ara  que es poc conegut. Així, el projecte de catalogació es dividirà en 4 parts ben diferenciades que ens permetin:

 

  1. Identificar el nombre total de les construccions populars ubicades dintre del terme municipal de la Vilella Alta.

  2. Conèixer les tècniques i les tipologies d’aquestes construccions.

  3. Valorar l’estat de conservació de les construccions inventariades.

  4. Donar a conèixer al públic en general la realització de l’inventari/catàleg i despertar l’interès sobre el patrimoni de la pedra seca.

​

L’any 2016, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, concedí al CEVA una petita subvenció  per poder dur a terme el projecte de recerca titulat Les construccions populars de pedra seca al terme municipal de la Vilella Alta. Aquesta primera part del  projecte d’inventari i catalogació, ha estat dirigit per Miguel Ángel Montero, donant com a resultat la identificació de 16 construccions les quals podreu consultar a la nostra web.

​

L'any 2017 el CEVA ha rebut el suport de l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) per continuar el projecte de formació d'inventari i catalogació de les construccions populars a la Vilella Alta, sota la direcció de la historiadora Esther Gutiérrez. Com a resultat s'han fet 21 noves catalogacions les quals hem inclòs a la nostra web, amb la qual cosa ja se'n poden consultar 37. A més, s'han enviat a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural per tal que es pugui incloure en l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

Amb el suport de

bottom of page